LV, 11.05.2009

L'11 de maig, el diari La Vanguardia publicava una entrevista amb Michela Marzano, investigadora del Centre National de la Recherche Scientifique.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/05/11/pagina-72/77852363/pdf.html
Creiem que coincidireu amb nosaltres en que val la pena llegir el petit resum que reproduïm tot seguit:

Vivim un bon moment per denunciar la impostura dels llibres de management, perquè la crisi posa en evidència que les regles del joc de l’economia són tramposes, produeixen desigualtat i ens penalitzen a la majoria.

Et fan creure que si vols pots, que tot el que et surt malament és culpa teva. En canvi, les regles del joc establertes per una minoria en el seu profit no cal revisar-les. Si no tens èxit, no només ets un perdedor, sinó que a més és culpa teva i no hi ha cap responsable més enllà.

Abans el sistema era paternalista: qui dirigia donava totes les ordres i, si les coses anaven malament, també s’ocupava dels seus i assumia la responsabilitat. A partir dels anys 90, el capitalisme, per continuar creixent, necessita nous empleats capaços de prendre les seves decisions per l’empresa i assumir-ne les conseqüències. Qui dirigeix posa objectius i els empleats els han de complir pels mitjans que vulguin.

És la il·lusió de l’autonomia personal quan, en realitat, els objectius sovint o són inabastables o només es poden complir renunciant a tot allò que no sigui treballar. Tens tota la llibertat per renunciar a la teva llibertat de la manera que vulguis. Quan ens imposaven un horari, al menys el teu temps lliure era teu.

Hi ha qui busca la felicitat a través del treball. Executius que renuncien a la família i als amics per invertir totes les seves hores a l’empresa, cosa que els converteix –creuen els molt alienats– en superhomes/dones feliços i admirats. (Pretenen, a més, que el personal al seu càrrec faci el mateix).

Se’ns fa creure que tot depèn de nosaltres, però a l’hora de la veritat, els resultats de l’empresa poden trontollar per una crisi financera que va començar a milers de kilòmetres per culpa d’aquells que sí decideixen i posen les regles.

De vegades, és millor fracassar. No serem més rics, però segur que viurem més tranquils i més feliços.

comunicat en PDF