ELS SOUS DE L'ALTA DIRECCIÓ (5)

Ja és oficial i públic l'Informe Anual de Govern Corporatiu corresponent a l'any 2008, accessible a la web de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i ho estarà també a la web corporativa de Caixa Manresa.

(*) El personal clau de la institució fins a l'any 2008 estava format per 7 persones. De l'1 de gener fins al 29 de febrer de 2008, estava format per 11 persones, i per 10 persones fins al 31 de març de 2008. Des d'aquesta data fins a finals d'any, el personal clau estava format per 9 persones.

comunicat en PDF

MOBILITZACIONS PER LA REVISIÓ SALARIAL (2%)

El divendres 27 de març es van dur a terme concentracions de delegats i delegades sindicals de CCOO i la resta de sindicats davant les seus de les caixes d'estalvis a les principals ciutats del país.

Els sindicats vam protestar així contra la negativa de la patronal de Caixes (ACARL) a aplicar la clàusula de revisió salarial prevista en el Conveni Col·lectiu. Aquesta decisió de les direccions de les caixes suposa un incompliment del Conveni sense considerar, a més, el complicat moment econòmic actual.

Com s'ha explicat reiteradament, els sindicats signants del Conveni no pretenem obrir cap nova negociació ni demanem increments addicionals o diferents als pactats, només volem que es compleixi el que vam acordar el 2007, que té vigència fins al 2010, i que s'ha vingut aplicant sense problemes des de fa deu anys.

Milers de delegats sindicals s'han manifestat enfront les seus de les caixes d'estalvis. Especial rellevància han tingut les concentracions realitzades a Madrid (davant la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis), a Barcelona (a la Caixa i Caixa Catalunya) o Sevilla (Cajasol), entre moltes altres.

No es poden vulnerar impunement els drets dels treballadors. El Conveni Col·lectiu es pot i s’ha d'aplicar en tots els seus termes.

Els sindicats només demanem a les direccions de les caixes la mateixa responsabilitat que nosaltres assumim i que la situació actual requereix -la primera intervenció d'una caixa d'estalvis pel Banc d’España, anunciada aquest passat diumenge no és precisament una bona noticia-. Han de passar pàgina i complir els compromisos adquirits en la negociació col·lectiva per poder dedicar-nos a resoldre de la millor manera per a les plantilles i les entitats tot el que ha de venir.

comunicat en PDF

INTERVENCIÓ AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

Sr. President, Srs. Consellers i Sres. Conselleres,

Els representants dels treballadors de la caixa, ens veiem en l’obligació d’acudir al Consell amb la finalitat d’exigir el compliment del Conveni Col·lectiu Sectorial de les Caixes d’Estalvis per als anys 2007-2010.

Des de fa 10 anys, els successius convenis han establert que anualment les taules salarials s’incrementaran segons l’IPC previst pel Govern i, en el cas que l’IPC final fos superior a la previsió, s’aplicaria la clàusula de revisió per l’excés corresponent.

És la mateixa fórmula que s’aplica en la revisió de les pensions públiques, per establir una analogia.

Tradicionalment, els salaris han crescut finalment, d’acord amb l’IPC final, per damunt de la previsió del 2%, i sempre hem perdut part del poder adquisitiu, ja que les revisions, amb efectes retroactius, s’han fet a l’any següent. Però els treballadors hem respectat les regles del joc establertes en els pactes del Conveni. És veritat que l'IPC final de 2008 fou de l'1,4%. Hem recuperat un 0,6% de poder adquisitiu. Però també cal recordar que l'IPC interanual a juliol de 2008 era del 5,4%, i la inflació mitjana de l'any 2008 ha superat el 2%.

Aquest any 2009 ens trobem també davant la hipòtesi que l’IPC pugui ser inferior al 2%, xifra amb la qual s’han elaborat totes les previsions dels Pressupostos Generals de l’Estat. I ara les direccions de les caixes, a través de la patronal ACARL, posen en qüestió el mecanisme pactat d’increment salarial i no han procedit a l’increment preceptiu del 2% a les taules salarials.

Creiem que en aquests moments en què s’exigeix al màxim per sortir de la crisi a tota la plantilla, és inversemblant que se li negui allò més elemental dels drets del treballador: l’abonament puntual del salari pactat en el Conveni.

És per tot això que demanem al Consell, amb la finalitat de tranquil·litzar el personal de la caixa i de donar una imatge de normalitat davant de la clientela i de la societat en general, que s’acordi l’aplicació immediata de l’esmentat 2% sobre les taules salarials i tots aquells conceptes que són objecte de revisió conjuntament amb el salari base, amb efectes de l’u de gener de 2009.

comunicat en PDF

ROTACIÓ LABORAL 2008

Hi ha una alta rotació laboral. L'elevat nombre de persones que deixen la Caixa, excepció feta d'aquells casos que són per motius d'acomiadament, indica que quelcom falla. Si la Caixa vol captar i mantenir els millors professionals, la Direcció haurà de replantejar-se algunes de les polítiques professionals, laborals, econòmiques, etc. que en matèria de Recursos Humans s'han implantat en els darrers anys. En aquest sentit, la secció sindical de CCOO, en reunions entre el Comitè d'Empresa i la Direcció, hem plantejat, entre altres temes, un equilibri raonat entre el sou fix i el sou variable, és a dir, quan el sou variable sigui una part important de la nómina de l'empleat o empleada, el seu nivell professional ha de ser l'immediatament superior en l'escala salarial.

La teoria econòmica diu que uns salaris adequats ajuden a disminuir el desig, la propensió, dels treballadors a abandonar l'empresa, amb la qual cosa s'aconsegueix, d'una banda, reduir els costos de rotació laboral en què s'ha incorregut (que inclouen els costos de contractació i selecció de personal, la inversió en formació professional i els possibles costos d'acomiadament) i, de l'altra, augmentar la productivitat. Reduir els costos que comporta aquesta elevada rotació laboral es converteix en una raó addicional per a mantenir i promocionar adequadament els treballadors.

comunicat en PDF(1) comunicat en PDF(2)

LA PATRONAL JUGA AMB FOC

la patronal posa en dubte l'increment del 2%
LES DIRECCIONS DE LES CAIXES JUGUEN AMB FOC

Tal com venim anunciant en els últims comunicats, sembla que la patronal ACARL s’està plantejant seriosament incomplir el Conveni, en posar en dubte que calgui aplicar un increment salarial inicial del 2% per a aquest any 2009.

En la reunió que van efectuar aquest dimarts, 17 de març, sembla que han guanyat terreny les tesis d’aquelles caixes disposades a endinsar-se en el camí de la irresponsabilitat, cosa que provoca un conflicte en el sector just quan es troba en un moment molt delicat.

Si es continua per aquest camí, CCOO, a més de les pertinents accions jurídiques, també farem mobilitzacions, que proposarem que tinguin caràcter unitari amb tots els sindicats –firmants o no del Conveni-. I això perquè la patronal pretén canviar unes regles de joc que van més enllà d’aquest Conveni, ja que el redactat de la clàusula de revisió salarial és el mateix des de 1999, firmat, per tant per tots els sindicats en algun dels últims convenis.

Les Direccions han de saber estar a las verdes i a les madures. És veritat que l’IPC final de 2008 fou de l’1,4%. Hem recuperat un 0,6% de poder adquisitiu. Però també cal recordar que l’IPC interanual a juliol de 2008 era del 5,4%, i la inflació mitjana de l’any 2008 ha superat el 2%.

Durant tots aquests anys en què el 2% previst ha estat superat per l’IPC final, no han dit ni piu, mentre que les plantilles hem esperat l’any següent per recuperar el diferencial gràcies a la clàusula de revisió salarial.

Els acords salarials en l’última dècada s’han basat en la inflació prevista amb clàusules de garantia, perquè era la fórmula que millor conjugava els interessos de les parts (empreses i treballadors) amb els interessos generals: el control de la inflació. No s’hi val a canviar les regles a meitat de partida, a meitat de vigència del Conveni.

Qui hem signat el Conveni –CCOO i CSICA- som qui més podem exigir el seu compliment; i ho farem. Poc temps queda ja perquè ens expliquin què pretenen finalment, ja que hem estat convocats per a principis de la setmana que ve a una reunió de la Comissió Mixta Interpretativa del Conveni.

Per nosaltres no hi ha dubtes de cap mena per interpretar: o compleixen ara o compliran per força demà.

No haurien d’oblidar que defraudar la confiança té les seves conseqüències per al present i per al futur. Però, si volen jugar amb foc, serà sota la seva responsabilitat. Que després no ens demanin aigua per apagar els incendis que ells mateixos hauran provocat.

comunicat en PDF

LES DIRECCIONS HAN DE COMPLIR

Per a CCOO l'increment del 2% no és discutible
LES DIRECIONS DE LES CAIXES HAN DE COMPLIR AMB EL QUE S’HA ACORDAT

Sí, són les Direccions de les Caixes, qui al cap i a la fi conformen la patronal ACARL, les que decideixen si compleixen o no amb l'acordat al Conveni. CCOO ja hem complert la nostra part ratificant un Conveni que, després de la seva publicació en el BOE, torna a tenir vigència legal.

En aquests últims anys no ha canviat res que justifiqui una interpretació diferent del Conveni. El text és el mateix des de l'any 1998 que ja deia “L'escala salarial anual vigent…. per al període comprès entre l’1 de gener de 1999 i el 31 de desembre de 1999, s'incrementarà segons l'IPC estimat pel govern…” i aquest és el text que, sense cap variació, s'ha signat des de llavors fins avui – per aquesta patronal i per tots els sindicats-.

A més, la referència de l'IPC estimat pel govern és la mateixa des de l'any 2002 i és coincident amb la previsió d'inflació del BCE, el 2% i així ho han reflectit tots els Acords Interconfederals per la Negociació Col·lectiva signats des del 2002 per les confederacions empresarials, CEOE i CEPYME, i les confederacions sindicals, CCOO i UGT.

Per què ho qüestionen ara? Doncs perquè és possible que la inflació final de l'any no arribi al 2% i algunes direccions igual es pensen que resoldran els problemes que tenen –per la crisi però també per una deficient gestió de la que són responsables- esgarrapant una part de l'increment salarial. CCOO respondrem amb la contundència que sigui necessària si es produeix un incompliment d'aquesta magnitud i no dubtem que, davant una decisió d'aquest tipus, tots els sindicats –signants i no signants del Conveni- estarem units davant de la patronal.

La pilota, doncs, és a la teulada de la patronal, és a dir, de les Direccions de les caixes. Són aquestes direccions les que han de decidir si trenquen la confiança en les relacions futures amb les organitzacions sindicals, amb tot el que això significa. I no únicament per a encarar la negociació de nous convenis sectorials sinó també enfront dels avatars en els que algunes caixes es poden veure immerses en aquests pròxims anys. Difícilment podrem abordar aquests processos amb la confiança necessària si el precedent és que ells no compleixen els compromisos.

comunicat en PDF

CLASSIFICACIÓ D'OFICINES 2009

L'empleat/ada que realitzi funcions de director/a i sotsdirector/a té dret a percebre la diferència retributiva entre el nivell que té reconegut i el corresponent a les funcions que realment està efectuant.

La classificació d'oficines actual recull, segons l'article SETÈ-B dels Acords Laborals 2007-2010, els percentatges de cada grup d'oficines en relació al total de la xarxa, però manca incloure les anomenades "PPC" dins la classificació.

comunicat en PDF

PUBLICAT EL CONVENI AL BOE

ARA JA NO HI HA EXCUSES PER A L’APLICACIÓ DE L’INCREMENT SALARIAL DEL 2%, AMB EFECTES 1 DE GENER DEL 2009

Com ja vam informar en anteriors circulars, el 27 de gener passat CCOO i CSICA vam procedir a ratificar el Conveni 2007-2010 que havia estat anul·lat per l’Audiència Nacional, després de la impugnació de CIC.

A data d’avui, 10 de març, s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat aquest Conveni, motiu pel qual, a partir de demà, torna a ser en vigor i les caixes ja poden procedir a l’aplicació de l’IPC estimat pel Govern per a aquest any, és a dir, el 2%.

Durant aquest període, la demanda de CIC ha provocat una llarga demora que ha permès a la patronal ACARL, per una banda, guanyar temps per generar dubtes sobre quins eren els termes salarials acordats per a l’any 2008 (algunes entitats deien que l’increment de l’any 2008 hauria de ser la inflació final, de l’1,4%, en lloc del 2% estimat) i, per una altra, participar amb la CEOE a la ruptura del diàleg social tot qüestionant la previsió d’inflació per a l’any 2009.

El sector financer en general, i les caixes en particular, ja pateix prou convulsió i no contribuiria gens a la seva estabilitat –més aviat al contrari- que ara les direccions de les entitats “reinterpretessin” els compromisos que van adquirir amb la firma del Conveni. Tal com van les coses, les plantilles no entendrien que qui, cada vegada amb major pressió, li demana un esforç creixent pretengui escatimar una part de l’increment salarial ja compromès.

Esperem que les direccions de les caixes no incorrin en aquesta irresponsabilitat, ja que, a més d’un escarni a les plantilles, representaria sembrar dubtes sobre un sector que té al seu davant uns temps molt difícils.

La firma d’aquestes dues organitzacions sindicals – CCOO i CSICA- és la que fa possible que tinguem un Conveni amb unes condicions econòmiques, laborals i socials molt beneficioses per a les plantilles, i no permetrem que s’incompleixi. Des de CCOO actuarem amb tota la contundència necessària si aquesta fos finalment la pretensió de la patronal.

comunicat en PDF

8 DE MARÇ

comunicat en PDF

ACORD FUNCIONS DIRECTIVES

Dilluns dia 26 de gener, CCOO us donàvem a conèixer el preacord amb Direcció sobre funcions directives a oficines, el text del qual era el següent:

"Sense perjudici del que estableix l'article 92 (*) sobre diferències retributives, Caixa de Manresa computarà, a efectes de futures consolidacions de nivell professional, el temps corresponent a l'exercici de les funcions de direcció d'oficina o sotsdirecció, realitzades de forma temporal, comptant des del primer dia, sempre que aquests períodes siguin iguals o superiors a 45 dies continuats.

Per tal de seguir la implementació d'aquest acord es lliurarà semestralment a la representació laboral un resum del còmput del temps de les persones afectades."

(*) Article 92. Diferències retributives
L'empleat que exerceixi funcions de director d'oficina, sotsdirector o interventor percebrà la diferència retributiva entre el nivell reconegut i el corresponent a les funcions que efectivament realitza.

CCOO vàrem presentar al Comitè d'Empresa aquest preacord per a la seva ratificació dijous dia 5 de febrer. Finalment va ser signat, com a acord, per totes les parts dimarts dia 10 de febrer.

CCOO valorem positivament que es reconegui el treball de la plantilla, en aquest cas a xarxa, fet que suposa un pas endavant en la millora de les condicions laborals de la nostra caixa mitjançant la negociació. En tota relació laboral hi ha punts de trobada i punts de discrepància amb la Direcció. Aquesta normalització de les relacions laborals fa possible, alhora, l'existència de demandes als jutjats socials o denúncies a la Inspecció de Treball amb la firma d'acords, demostrant un grau de seny i maduresa que cal conservar. Tenim temes pendents de tancar amb Direcció, com per exemple, i per citar-ne un, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, el qual CCOO portem treballant a la nostra caixa des de l'any 2002, any rere any, amb propostes i comunicats diversos, i que en l'actualitat estem negociant amb RRHH.

comunicat en PDF