COM ESTÀ L'ACORD?

CCOO després de valorar l’última reunió de la mesa negociadora, volem posar l’accent sobre els següents aspectes, que consideraríem de mínims per poder signar l’acord definitiu:

• Prejubilacions: Garantir les condicions pactades en el principi d’acord i la seguretat de la fiscalitat pels treballadors. CCOO considerem que l’última proposta llençada per les direccions, més que incorporar garanties, el que fa és afegir incerteses i perjudicis econòmics, tal i com explicàvem a la darrera circular.
• Homologació: Adaptar l’estructura salarial de les plantilles de Caixa Tarragona i Caixa Manresa a la de Caixa Catalunya, amb el manteniment dels conceptes.
• Compromís de regular, al llarg de l’any 2010, les carreres professionals de departaments centrals i figures especialitzades.
• Garantir i limitar la mobilitat geogràfica, desenvolupant les competències de la comissió de seguiment, per a la correcta aplicació de l’acord.
  

Així mateix, CCOO volem remarcar que la plantilla haurà de realitzar un gran esforç (integració del sistema informàtic, traspàs de coneixements, etc.) per portar a bon terme aquesta integració de les tres entitats, pel que considerem necessàries una sèrie de compensacions que, al nostre entendre, passarien pels següents aspectes:

• Incorporar a taules salarials els increments de Conveni dels anys 2009 i 2010.
• Reducció de l’horari d’atenció al públic.
• Millora de la promoció per antiguitat.
• Gratificacions econòmiques.
  

CCOO considerem que estem a prop d’arribar a un acord definitiu, però per a que això sigui així les direccions han de fer un esforç per escoltar les peticions dels treballadors que, en definitiva, seran els qui hauran de portar a bon fi aquesta integració de les tres entitats.

comunicat en PDF

ACLARIMENTS SOBRE PREJUBILACIONS

Cinc minuts abans de finalitzar la reunió de la mesa negociadora del dia 19.02.2010, les direccions van llençar sobre la taula una nova proposta de prejubilacions orientada a aconseguir un tractament fiscal més beneficiós per l’entitat. Sembla ser que els assessors externs i els responsables d’aquestes àrees de les tres caixes, no havien calculat correctament l’impacte fiscal de l’oferta pactada al principi d’acord.

Aquesta oferta passa per dues opcions, que són excloents entre elles:

• Manteniment aproximat de l’oferta del preacord, amb alguna modificació per evitar l’increment de la fiscalitat que ha de suportar l’Entitat.
• Cobrament per l’empleat del percentatge de salari pactat, però no l’import del conveni especial ni les aportacions al fons de pensions. L’empresa pagaria el Conveni Especial fins als 64 anys i faria anualment les aportacions al fons de pensions. A canvi, l’empresa ofereix buscar una garantia que permetés, cas de que s’arribés a endarrerir la jubilació, poder fer front parcialment a la incertesa que provoca aquest fet.
  

Per a l’empresa aquesta segona opció suposa un gran estalvi per tres vies: obté el rèdit financer d’aquests imports, estalvia impostos i deixa de pagar el pla de pensions i el conveni especial en els casos de prejubilació, invalidesa o defunció de l’empleat abans dels 64 anys. L’empleat, en canvi, perd l’efecte financer que suposa poder capitalitzar aquests imports i l’efecte fiscal que obtindria si aportés aquestes quantitats a un pla de pensions, per exemple.

Recomanem a tots els representants dels treballadors a la mesa negociadora que no es deixin enlluernar per ofertes d’última hora que aparenten afegir garanties però amaguen perjudicis econòmics financers i fiscals per als empleats. Convé fer una lectura molt més acurada de tot allò que ens porten a la mesa.

CCOO considerem que cal millorar aquesta proposta per tal de poder valorar-la positivament respecte al que ja estava pactat al principi d’acord.

comunicat en PDF

QUIN TEMPS PREFEREIX LA DIRECCIÓ?

La direcció ha de decidir ja si vol bon temps o tempestes.

Conscients del neguit que comporta aquesta llarga espera i a fi de traslladar-vos la situació en que es troben les negociacions de l’Acord Laboral...

En primer lloc hem de recordar que tenim un preacord, un bon preacord. Tan es així que la Caixa en aquests moments ja ha posat damunt la taula un nou document on afegeix temes que no existien i retalla i/o obvia d’altres que figuren en el preacord.

Què es desprèn després de llegir el document?

Es desprèn de les primeres lectures que hi ha una retallada de garanties, una manca de concreció i confusió en les prejubilacions. Ombres pel que fa a la fiscalitat d’aquestes prejubilacions. Núvols pel que respecta a la mobilitat i una boira immensa en la majoria d’apartats que impedeix als negociadors representants de l’empresa reconèixer que ells també varen signar el preacord.

La Direcció ha d’adonar-se d’una vegada per totes, i no ens podem passar la vida explicant-ho, que un malestar continuat s’ha posat sobre tota la plantilla que espera que surti d’una vegada el sol de l’Acord. Però aquest sol ha de ser clar i lluminós i que escalfi a tothom.

O sigui, per a aquells que “saben” molt de números i poc de metàfores, el missatge és molt clar: la plantilla sencera mereix un reconeixement a l’esforç fet, al que fem i al que haurem de fer. Donar l’esquena a la plantilla significa enfrontar-se a CCOO.

CCOO estem treballant per dotar de les garanties necessàries el desenvolupament del principi d’acord. Però això no es pot fer oblidant la plantilla i les engrunes no serveixen.

La direcció ha d’entendre que sense aquestes garanties i sense compensacions per a la plantilla, que haurà de tirar endavant la fusió, CCOO no signarem l’acord perquè tenim el compromís de defensar els drets de la plantilla.

Si la direcció fa l’esforç tots hi posarem de la nostra part, però si ja li va bé viure en la tempesta des de CCOO li garantirem trons, llamps i maregassa.

comunicat en PDF

DIGUEM-HO CLAR (2)

els assessors externs i el procés negociador

Després de la reunió del dilluns 15.02.2010, una cosa està quedant molt clara, si ja no ho estava i és la improvisació que està regint, per part de les direccions, tot el procés de negociació de l’Acord Laboral i el procés d’integració de les 3 entitats.

Una vegada es va constituir la mesa negociadora, es va veure molt clar que la interlocució amb les direccions passava, necessàriament, pel bufet Cuatrecasas.

Aquests assessors mai s’han caracteritzat per tenir unes minutes ajustades a mercat, més al contrari i suposem que els seus honoraris deuen ser “secret d’estat”, però molt elevats. De totes formes, ja que els paguem, seria bo que la plantilla conegués el seu cost.

Doncs be, una vegada ha anat avançant el procés negociador i el desenvolupament de l’Acord Laboral, s’han anat fent paleses les mancances i carències per poder valorar l’abast econòmic de les propostes, per part d’aquests assessors. Sembla ser que no havien fet les consultes necessàries, als estaments pertinents, per poder determinar el cost real de les indemnitzacions, tant per prejubilacions com per les baixes incentivades i ara les direccions volen rebaixar les pretensions del preacord per beneficiar-se d’un menor cost fiscal sense que això afavoreixi les condicions dels treballadors i treballadores de les 3 entitats.

Una vegada més les direccions no escatimen esforços, sobre tot econòmics, alhora de contractar assessors externs, la fiabilitat dels quals deixa molt que desitjar.

Per fets amb un cost econòmic infinitament inferior tenim companys i companyes expedientats i/o acomiadats i en canvi aquests assessors continuen asseguts a la mesa negociadora, això si últimament amb menys personal i suposem que sense minva en els seus honoraris.

Les direccions treuen el pa i la sal als empleats i empleades de les tres entitats i en canvi continuen i, per tant, continuem pagant assessors, la feina dels quals seria, com a mínim, qüestionable.

comunicat en PDF

LA PLANTILLA TAMBÉ VOL SER RECONEGUDA

Dilluns dia 15 ha hagut reunió de la mesa negociadora de les condicions laborals de la fusió. En aquesta sessió la direcció havia de donar resposta a les aportacions que els treballadors hem fet a la seva proposta inicial. La resposta ha estat clara: està en perill el preacord.

CCOO hem insistit a posar l’accent als punts que entenem que poden amagar riscos si no queden correctament regulats:

• Garanties de voluntarietat i tractament fiscal per a les prejubilacions i les baixes.
• Limitacions i compensació adequada a la mobilitat.
• Garanties a l’homologació, de manera que es faci en termes d’equitat.
• Millora de condicions per als empleats de Filials i Fundacions-Obra Social.
• Compensacions econòmiques per a la plantilla de la nova entitat.
• Carrera professional.
  

CCOO hem estat al capdavant d’aquest procés exercint amb responsabilitat el nostre compromís amb la plantilla, prenent com a referents el manteniment dels llocs de treball i la viabilitat de l’entitat resultant.

No permetrem modificacions al preacord que retallin drets i garanties. És més, vista la fidelitat amb que el Consell acompleix els compromisos pactats amb l’alta direcció, els treballadors i treballadores exigim el mateix tracte:

A la sessió d’avui, CCOO ha sol·licitat una paga per la fusió, una reducció i millora de les carreres professionals (escurçant com a mínim 3 anys), un increment de pagues de sou base , inclusió a taules de l’increment de l’IPC acordat en el Conveni Col·lectiu i una regulació de les carreres professionals per a les figures especials.

Altres sindicats presents a la mesa s’han sumat a la proposta feta per CCOO.

comunicat en PDF

DIGUEM-HO CLAR (1)

Durant el procés negociador de l'acord laboral de fusió, els treballadors i treballadores hem mantingut una actitud de responsabilitat, generositat en l'esforç i voluntat negociadora exemplars.

Hem assumit els sacrificis que creiem necessaris per garantir la viabilitat de la nova entitat i hem ajustat al màxim les peticions per a la plantilla, conscients de que ens juguem el futur de les nostres empreses i de tots aquells que en depenem.

Tots sabem que, per sortir de la situació en què ens trobem i afrontar l'entorn econòmic que es dibuixa a curt termini, ens cal sol·licitar unes quantioses ajudes públiques que llastraran el compte de resultats els propers anys.

Doncs bé, en mig d'aquest escenari, la nostra direcció veu incrementada la seva retribució d'una forma que només podem qualificar com a directament obscena, sobre tot tenint en compte que pocs dies després es coneixien els detalls de les condicions d'aplicació del FROB, que preveu un apartat relatiu, justament ves per on, a les retribucions dels directius.

Des de quin sentit de l'ètica i de la responsabilitat hom s'apuja el sou quan estem pendents de que ens aprovin ajudes públiques per superar una situació de greus dificultats per la pervivència de l'empresa? Com es pot demanar simultàniament als empleats i empleades que assumeixin 1.300 baixes i cap millora a futur?

La manca d'ètica, sumada a l'orgull i actitud prepotent amb què ha actuat la nostra direcció donen molt que pensar i témer. Però el que encara preocupa més és l'evident manca d’intel·ligència que mostra prenent aquesta decisió en un moment rotundament inoportú. El pitjor és pensar en quines mans estem i si el Director General i el seu equip estan realment preparats per liderar amb èxit la nova caixa. Tenim dubtes.

A hores d'ara resulta del tot inacceptable que les dificultats hagin de ser només per als treballadors i treballadores. La direcció ha d'entendre que, a partir de decisions com la que ha pres, està en deute amb la plantilla. Som nosaltres qui tirarem endavant aquesta fusió i la nova entitat. És just, per tant, que exigim millores també per a la plantilla de la nova entitat ... i potser, com les de la direcció, que siguin per endavant.

comunicat en PDF

QUÈ HI HA D'ALLÒ NOSTRE?

Durant les darreres setmanes a la mesa negociadora de les condicions laborals de la fusió s’ha examinat la proposta de text presentada per les direccions. Ja fa molts dies que CCOO hem expressat quines són les modificacions que cal fer en cadascun dels apartats per tal que hi hagi un acord laboral.

Què està esperant la direcció per respondre?

Durant tot el procés han estat acompanyats d’un equip d’advocats de primer ordre, mentre a nosaltres no ens han volgut donar ni un cèntim per poder comptar amb l’ajuda d’algun assessor extern, ni que fos puntualment i amb un pressupost limitat. ¿És que ni amb un esquadró d’experts tècnics són capaços de negociar quines condicions tindrem la plantilla a futur?

La situació econòmica i del sector financer no permet que un procés d’aquesta magnitud es perllongui en el temps sense que s’arribi a cap solució satisfactòria per als interessos dels treballadors i treballadores. Amb els missatges que arriben des dels estaments polítics, la direcció no hauria de caure novament en la irresponsabilitat de posar en risc aquest procés.

Les persones que tirarem endavant aquest projecte volem veure regulades amb justícia les condicions en què haurem de treballar i viure. No pot ser que ens ocupem de resoldre el futur només per a uns quants. Això tirarà endavant amb l’esforç de tots i tots ens hem de veure recompensats: volem millores per a tota la plantilla de la nova entitat.

Des de CCOO creiem que estem en un moment en que cal donar un pas endavant i així ho farem assumint el paper de lideratge que ens vàreu atorgar en les passades eleccions sindicals. Ara no val a badar, tots plegats ens hi juguem molt.

comunicat en PDF

EL FROB, ELS SALARIS I L'ÈTICA

COMFIA-CCOO reclamem transparència a Caixa Catalunya en la decisió de l’increment salarial de la cúpula directiva de la caixa i, cas de confirmar-se el que ha publicat la premsa, que rectifiqui o que els supervisors, Banc d’Espanya i Generalitat, actuïn en conseqüència.

“És lamentable que aquest assumpte pugui posar en risc l’autorització per a disposar dels fons del FROB, doncs Brussel·les acaba de supeditar l’acceptació de la utilització del FROB a l’elaboració d’un pla d’eficiència i solvència, que inclou el règim salarial dels directius, que ha d’aprovar el Banc d’Espanya”, declara José Mª Martínez, Secretari General de COMFIA-CCOO.

Cal recordar que la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa ve acompanyada d’una petició d’ajudes al FROB per valor de més de 1.300 milions d’euros. A més, i degut a la concurrència de xarxes i a la difícil situació de part de les sucursals, s’està exigint un pla d’ajust de costos que comporta la sortida d’uns 1.300 treballadors.

“És de tot punt irresponsable que amb aquest nivell de recolzament de fons públics es pugui ni tan sols plantejar un increment retributiu d’aquest estil”, afirma el Secretari General de COMFIA-CCOO.

D’altra banda, des de COMFIA-CATALUNYA valorem que l’important número de llocs de treball que es perdran en el procés de fusió ens situa davant una decisió amb molt baix to ètic i absolutament allunyada dels criteris de Responsabilitat Social que han de regir les empreses en general i de forma inequívoca una Caixa d’Estalvis.

Es dóna la circumstància que, mentre s’aborden aquestes pujades salarials als directius, les plantilles de les caixes hem hagut de reclamar judicialment l’increment salarial pactat en Conveni Col·lectiu i encara no s’ha incorporat a les taules retributives.

comunicat en PDF