dilluns, 16 de març del 2009

LES DIRECCIONS HAN DE COMPLIR

Per a CCOO l'increment del 2% no és discutible
LES DIRECIONS DE LES CAIXES HAN DE COMPLIR AMB EL QUE S’HA ACORDAT

Sí, són les Direccions de les Caixes, qui al cap i a la fi conformen la patronal ACARL, les que decideixen si compleixen o no amb l'acordat al Conveni. CCOO ja hem complert la nostra part ratificant un Conveni que, després de la seva publicació en el BOE, torna a tenir vigència legal.

En aquests últims anys no ha canviat res que justifiqui una interpretació diferent del Conveni. El text és el mateix des de l'any 1998 que ja deia “L'escala salarial anual vigent…. per al període comprès entre l’1 de gener de 1999 i el 31 de desembre de 1999, s'incrementarà segons l'IPC estimat pel govern…” i aquest és el text que, sense cap variació, s'ha signat des de llavors fins avui – per aquesta patronal i per tots els sindicats-.

A més, la referència de l'IPC estimat pel govern és la mateixa des de l'any 2002 i és coincident amb la previsió d'inflació del BCE, el 2% i així ho han reflectit tots els Acords Interconfederals per la Negociació Col·lectiva signats des del 2002 per les confederacions empresarials, CEOE i CEPYME, i les confederacions sindicals, CCOO i UGT.

Per què ho qüestionen ara? Doncs perquè és possible que la inflació final de l'any no arribi al 2% i algunes direccions igual es pensen que resoldran els problemes que tenen –per la crisi però també per una deficient gestió de la que són responsables- esgarrapant una part de l'increment salarial. CCOO respondrem amb la contundència que sigui necessària si es produeix un incompliment d'aquesta magnitud i no dubtem que, davant una decisió d'aquest tipus, tots els sindicats –signants i no signants del Conveni- estarem units davant de la patronal.

La pilota, doncs, és a la teulada de la patronal, és a dir, de les Direccions de les caixes. Són aquestes direccions les que han de decidir si trenquen la confiança en les relacions futures amb les organitzacions sindicals, amb tot el que això significa. I no únicament per a encarar la negociació de nous convenis sectorials sinó també enfront dels avatars en els que algunes caixes es poden veure immerses en aquests pròxims anys. Difícilment podrem abordar aquests processos amb la confiança necessària si el precedent és que ells no compleixen els compromisos.

PDF comunicat en PDF

1 comentari:

Anònim ha dit...

"A CABALGAR, A CABALGAR, HASTA ENTERRARLOS EN EL MAR"